Necessito el Perry Mason

Ahir vaig anar als jutjats pel tema de la moto; aquella andròmina que tinc abandonada des de fa tres mesos.
Tot va ser molt senzill. Van cridar els amos de les motos implicades per saber si volíem reclamar els danys de la reparació. Personalment, acoquinar 700 euros, em fa una mica de ràbia, així que vaig dir que sí que volia reclamar.
Resposta: Doncs ens veurem al JUDICI. Toma castanya! Ara sí que l'hem feta bona...
Però el millor va ser quan li vaig preguntar si sabia que havia passat, perquè els mossos i guàrdia urbana no m'ho volen dir. La dona que m'atenia tampoc semblava tenir mltes ganes d'explicar-m'ho, però finalment va dir:
- Res... una gamberrada.
- Com? No va ser un cotxe?
- No, va ser una gamberra que va tirar les motos pel terra.
Així que ja veieu... Clar que els mossos i urbana no em volen dir la matrícula! És que no n'hi ha, de matrícula. Però, per què no ho deien des del primer dia que va ser una quinqui dels nassos?
Doncs apa... ara, a per ella! (esperem almenys que no sigui alumna de l'escola...)