El passat diumenge vam tancar la temporada castellera amb la nostra setzena Diada. Enguany havia seguit el mateix esquema dels darrers anys: primer, un començament suau, anant a les actuacions locals i a l'assaig anterior. Després, acabat el curs escolar, un intensiu fins la festa Major. I quan es torna al setembre, una constància d'un 80 per cent, per tal de col·laborar al màxim en el tram fort.
Aquest ha estat un any irregular, arribant a la Festa Major amb el 2 de 8 amb folre que malaurada i inesperadament va caure sense ser ni tan sols carregat. A partir de llavors, es va anar treballant per aconseguir descarregar-la, es va començar a anar seriosament pel 5 de 8 i per un sorprenent 3 de 9 amb folre. D'aquest castell, ja n'hem parlat en anteriors escrits. La qüestió és que arribàvem a la Diada amb tres castells inèdits a la cartera (descarregadament parlant): la torre, el cinc i el set.
L'actuació va ser la millor de la història, la primera vegada que descarreguem tres castells de vuit, però no van ser els esperats, ja que en lloc del 2 i del 5 van ser substituïts pel 3 i el 4. I clar, si fas un 3 i un 4, ajuntem-los i tenim el 7. Estrany castell i estranya relació hem tingut amb ell durant aquesta temporada.
Però bé, pleguem la faixa, que l'any que ve, ja ho diuen... més i millor!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada