INFERNO

Nyam, nyam... ja està llegit i engolit l'últim llibre d'en Dan Brown, Inferno. En aquest nou lliurament d'aventures del professor d'art, Robert Langdon, ens endinsa en el món de Dante i la seva Divina Comèdia i ens porta en primer lloc a Florència. Amb aquest ja són quatre els llibres amb en Langdon de protagonista (Àngels i dimonis, El codi Da Vinci i El símbol perdut), i penso que després de l'arxiconegut best seller i que va fer famós a en Dan Brown, aquest Inferno és el més interessant dels tres. Ep, tots són emocionants, però trobo que aquest retorna a aquell suspens que m'ha fet estar pendent del llibre durant aquestes darreres setmanes. Amb una vida en què trobar moments de lectura és com un trencaclosques, s'ha de dir que quan el llibre enganxa, és molt més fàcil trobar aquests moments, ja que la motivació per saber com continua et fan treure el temps d'on sigui. I encara que només sigui una parada de metro, podia avançar un capítol més. Per mi està clar. Quan un llibre et provoca aquesta dependència és que la història t'enganxa i que dóna de gust llegir. A més, les aventures viscudes tenen lloc en dues ciutats que he tingut la sort de visitar, i és clar, em feia una gràcia particular visualitzar els llocs que anomenava, i que en alguns moments també em feia deduir per on seguiria la persecució amb les pistes que donaven. El més inquietant és la trama, ja que els motius que dóna el personatge "dolent" de la història per fer el què fa, són en part, comprensibles. El què passa és que la manera de solucionar el problema és... dràstica. Però això, ja és una altra història...