La impressió més gran que em vaig emportar és la de tornar tots aquests anys enrere i recordar la il·lusió d'aquest moment màgic. Veure la cara dels nens, llegir els seus pensaments i notar aquell sentiment de fantasia i emoció. Realment, viure aquest moment és, per a un nen, el "no va más"... Per aquesta banda, increïble, de veritat, va ser emocionant. I encara que ho visqués des d'una altra vessant, la màgia, enmig de les empentes i estretors del moment es palpaven perfectament.
I aquesta sensació d'estretor, de la gentada que hi havia és un altre dels fets destacables. Sobretot, perquè no vull ser avi. M'explico: no vull ser avi si això vol dir tornar-me egoista i no deixar passar a cap nen a primera fila per veure els Reis. Com pot ser que es posin allà al mig, com estàtues i no deixin ni un forat per a què passi un marrec. Que no ho els han vist mai? Que estan més il·lusionats que els nens? Senzillament horrorós...
La cavalcada, la vaig trobar molt digna, la veritat. Molts colors, bones idees, bones cançons, bones interpretacions... màgica!
I un últim apunt, la pregunta. En Baltasar, rei negre, segueix sent el mateix que quan jo era un nen... A veure si és màgic de veritat!!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada