AIXÒ NO HA ESTAT UNA DIADA

Després de molts dies en què tota la nostra atenció s'ha centrat en com dimonis començarem el curs, arriba finalment un nou 11 de setembre. Una Diada que res té a veure amb les últimes viscudes. La pandèmia en la què estem immersos ha provocat que aquest 2020 la celebració del dia nacional hagi estat gairebé nul·la. Les restriccions per tal de dur-la a terme, van fe que l'ANC organitzés uns actes reduïts i que evidentment, no tenen res de novedós ni motivador. La por a la situació, als contagis, a no provocar cap imatge que fes que quedéssim com uns inconscients ha fet també quedar molta get a casa. I sí, per molta vergonya que em provoqui, en soc un d'ells. Per una banda, per molt complir les mesures sanitàries que hi hagi, dues setmanes envoltat de mil protocols per obrir les escoles em duen a no arriscar a fer el passerell. I també està que la veritat, per anar a un espai a escoltar quatre missatges, buits ja de contingut, doncs la veritat, no val la pena. En cap cas estic desmotivat amb la independència, ni desil·lusionat, ni res de tot això. Només em fot que no puguem demostrar la nostra força com fèiem abans. I la veritat, per omplir els carrers i tornar cap a casa com a anteriors Diades, això ja està vist. Ens trobem en una altra fase. La resposta a la sentència la tardor passada, amb l'ocupació dels carrers, caminades, Urquinaones, aeroports i fronteres... aquest era el camí a seguir que pels motius que fossin van quedar aturats de cop i volta i després amb el covid van deixar d'existir gairebé en la seva totalitat. Avui hem tornat a veure algunes lluites que ens recorden aquells dies, però que malauradament s'assemblen massa  al es Diades dels anys 80 i 90, quan la manifestació s'acabava amb les pedres al Mc Donald's i les corredisses davant la policia. Vull pensar que quan finalment s'acabi la pandèmia, tornarem als carrers en massa per fer l'ofensiva final, perquè més ja no es pot allargar el tema. Si després els polítics fan la seva feina, doncs ho tirarem endavant, però aquest és un tema que ara mateix també es veu nul, davant les incapacitats dels governants actuals, que també han tornat a les lluites autonòmiques enlloc d'escoltar el clam del poble. Ens han oblidat, i caldrà tornar a recordar-los que nosaltres seguim al peu del canó. No serà la Diada del 2020 un exemple a seguir, però no ens calen dates com la d'avui per saber on som, cap a on anem i de quina manera.