Una de les pel·lícules que es van veure afectades pel confinament va ser Onward, la darrera de Disney i Pixar. Explica com en un món de fantasia, la màgia es va anar oblidant fins a trobar-nos una població formada per éssers fantàstics (elfs, centaures, fades, unicorns...) vivint en una societat civilitzada com la nostra, amb tots les seves virtuts i mancances. Dos germans elfs, que van perdre el pare en néixer el petit, tenen l'oportunitat, gràcies a la màgia, a passar un dia amb el pare.
El què podria ser una pel·lícula molt lacrimògena, la van edulcorant tant, que es perd una mica el sentit de tot plegat. M'explico, com que és una pel·lícula infantil, no acaben d'aprofundir en el què representa realment poder veure el pare durant un temps, després de tants anys sense ell, i sabent que quan es pongui e sol, tornarà a desaparèixer per sempre. Ho acaben convertint en una road-movie convencional, que té les seves parts gracioses perquè evidentment, el tipus de personatges i les possibilitats de la màgia, permeten crear moltes situacions divertides. Aparquen doncs, la part més dramàtica i que podria donar lloc a una pel·lícula molt diferent, per tenir un resultat apte per a tots els públics que no provoqui cap trauma especialment gran, si no que es quedi a l'alçada d'altres moments Disney com les morts de la mare del Bambi o del Mufasa (per a què ens entenguem).
Així doncs, tenim una peli divertida, amb el seus moments, però que a mi personalment no m'ha acabat de convèncer. La darrera d'aquest estil que vaig veure va ser Frozen 2, i la veritat que les reines del gel donen mil voltes a aquests éssers màgics. I és una llàstima, perquè donen molt de joc a tenir molts moments divertidíssims. Per sort o no, que el nom de la meva classe d'enguany sigui Animals fantàstics, em permet reinterpretar-la amb els nens i nenes per tal de veure fins on pot arribar realment, si arriba als cors o es queda a la superfície.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada