MESSI

Ja es veu que aquest mes de setembre el ritme de publicació d'entrades s'ha vist retallat de manera dràstica. El ritme, la feina, però sobretot la tensió d'aquest inici de curs han provocat que el meu cap estigui en altres móns. Aquesta entrada d'avui, sobre el tema Messi, el tinc a esborranys des de fa dues setmanes i fins avui no l'he acabat. Però l'havia de fer. Així que som-hi.

Punt número 1 (i més important): La culpa de tot és d'en Bartomeu i la ineptitud d la seva junta, amanit pels seus interessos personals per sobre dels del club, i provocat també per una herència també nefasta de l'anterior junta d'en Sandro Rosell. Els directius són els màxims responsables de les nefastes temporades que hem viscut darrerament.

Punt número 2: En Messi s'ha guanyat el dret de fer amb la seva carrera esportiva el què vulgui (sempre que no sigui reforçar altres equips de la lliga espanyola, clar. Per tant, si ell tenia al seu contracte que podia marxar, ho podia fer, per molt que ens pesi.

Punt número 3: Publicar que volia marxar el dia que el femení jugava les semifinals de la Champions va ser d'un poc encert lamentable.

Punt número 4: Tot el què va venir després, és digne de culebrot dolent. La negativa de Messi de venir a entrenar quan tocava, volent així forçar la sortida, donava lloc a entendre que el seu únic objectiu era marxar i si cali fer-ho malament, així ho faria. però clar, per molt dolgut que estiguis amb la Junta, per molt desencantat que estiguis del projecte, ell es deu als milions de fans i aficionats que l'han posat també al cim de l'Olimp. Sense la devoció de la gent del carrer, ell no tindria sentit. És un home que (aparentment) ho té tot, i ho ha aconseguit gràcies al seu talent diví amb la pilota, als companys d'equip que ha tingut, i al públic que l'adora. No podi marxar pe la porta del darrere, sense dir adeu a la gent, sense rebre l'homenatge que es mereix. No podia marxar d'aquesta manera.

Punt número 5: Però si la seva marxa provocava la dimissió d'en Bartomeu, hauria d'haver marxat. Clar que teòricament, si es quedava, també havia de dimitir i no ho ha fet. Per tant, de nou ens trobem amb l'egoisme i la manca de paraula dels vividors que estan a la Junta directiva i que sembla que el seu únic propòsit és la destrucció del Barça.

Punt número 6: Ara en Messi es queda. Ell no en té ganes. Desmotivat, sense alegria, no sabem com acabarà evolucionant la situació. Diuen que com que és un competidor nat, es posarà les piles i ho donarà tot. Espero que sí. De fet, ho haurà de fer si no vol que algun equip es repensi el fet de fitxar-lo l'estiu que ve.

Punt número 7: He de reconèixer que tot i les alegries que m'ha donat, els "ooooooh" i els "marededéusenyor" que m'ha fet dir, les vegades que he cridat "Meeeeesi, Meeeessi"... quan va saltar la notícia i els dies posteriors, pensava que era una llàstima, però que si marxava, doncs mira, havíem de seguir endavant. Tard o d'hora hi haurà (té 34 anys( un final, i per tant, hem d'estar contents d'haver viscut aquesta època gloriosa gràcies a ell (i uns quants més), però la gent se'n va, i el Barça es quedarà.