diumenge, 6 de juny del 2021

MÉS NÚMEROS

L'accés a una de les plataformes de televisió més interessants, Disney+, em permet entre altres coses, reveure sèries o films de tota la vida que fins ara no ho havia pogut fer. Una d'elles és 24, la sèrie d'acció d'en Kiefer Sutherland. Aquesta sèrie em trasllada a una època de canvis, el 2001, poc temps després d'independitzar-me. La sessió setmanal del capítol de la sèrie deuria ser de les primeres que feia en un menjador que no era el què havia viscut gairebé tota la vida. I potser és per aquest motiu, que la recordo especialment.

L'originalitat que tenia la sèrie en aquell moment la va catapultar a ser una de les més famoses i seguides de l'època, i les següents temporades anaven guanyant adeptes. En el meu cas però, recordo haver vist la primera temporada però cap més. Crec recordar que es va programar al segona en alguna cadena, però a partir de llavors ja li vaig perdre la pista. Descobrir ara que té fins a 9 temporades, i que se'n va fer un spin-off, la veritat és que m'ha sorprès molt. I és que la idea, en aquell moment, va ser molt bona i trencadora. Tota una trama distribuïda en 24 capítols per representar en temps "real" el què passava en un dia. Capa episodi representa una hora del dia, de manera que el ritme és trepidant, ja que no es poden permetre el luxe de que no passi res en aquell temps.

Ara quan he revist la primera temporada, he de reconèixer que recordava molt la idea, els personatges, la trama inicial... però a mesura que anava veient els capítols, m'adonava que recordava ben poca cosa més. Els motius del perquè passa tot el què passa, l'aparició d'en Dennis Hopper a la sèrie com el dolent oficial, i el final. Tot i que al cap sí que tenia la traïció d'un dels personatges principals (que a mesura que anava avançant, creia que m'havia confós, però no), no em podia imaginar que acabés com acabava. Ja ho sé que és un espòiler, però clar, després de 20 anys, no crec que faci mal a ningú, no? Però cal dir que la mort de la dona a mans de la persona en qui més confia el protagonista, és una sorpresa que pels amants dels girs de guió lloem moltíssim. Pot acabar bé, però no cal que acabi bé del tot, no cal empatx de sucre, i això s'agraeix.

I ara, descansarem d'aquesta sèrie i veurem cap a on van els passos següents. Realment, la plataforma aquesta dona per molt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada