Em volia centrar en les llàgrimes de l'alcaldessa. Ara? Quan fa més d'un mes? Doncs sí, perquè hi ha coses que no caduquen mai, com per exemple la imbecilitat, incoherència i cinisme de qui és ara mateix la capdavantera de la ciutat. Cal dir d'entrada, que en un principi, ni fu ni fa. No em despertava el menyspreu que em desperten els polítics i polítiques de partits espanyolistes. Fins i tot vaig pensar que potser, venint d'on venia, alguna cosa bona podria fer. Em molestava a seva condició de ciutadana del món, i la famosa equidistància amb el conflicte català, però poca cosa més. A sobre, ha hagut d'afrontar alguns dels esdeveniments més complicats dels últims anys, res a veure amb els seus predecessors (17-A, 1-O i pandèmia).
Però això tampoc treu que vegi que és una "pinta". Ella, la tan "alternativa", la que es deuria considerar "l'alcaldessa del poble", la defensora d'injustícies, blablabla... com els passa a tots els qui arriben al poder, no fan res. S'adonen de com està tot de podrit i es veuen amb les mans lligades. Però així com en Torra ho ha dit públicament, ella no ho fa. Segueix vivint de l'engany, de dir paraules per enredar l'electorat que l'ha de votar de nou. I com que es mou amb gent diguem-ne, fàcil de convèncer perquè s'ho creuen tot, aquí la tenim encara, dient bestieses, sent incoherent, i dissimulant la seva incapacitat per fer de Barcelona el pal de paller del país.
D'ençà de les seves llàgrimes, a més, sembla que ha multiplicat per deu les seves declaracions fora de lloc, declaracions que ella mateixa criticava abans. Anem per parts:
El primer que hauria d'haver fet el 14 d'agost, enlloc de plorar, era baixar a la plaça i preguntar quin era el problema interessar-se pels motius de la xiulada i demostrar que era una alcaldessa propera. Potser llavors tothom s'hagués assabentat que els motius principals no eren polítics, sinó socials. Els monitors i monitores que fa mesos que estan sense local van ser qui van promoure la xiulada. La seva segona reacció va ser, al pregó de les festes de Sants, portar-se infiltrats per fer de claca i minimitzar els xiulets. Talment com fan els sistemes totalitaris.
Sobre el tema Catalunya, no cal dir res. També va plorar l'1 d'octubre, però diu que és un tema passat, que la gent ja no està per tonteries. Llavors arriba la Diada i li fem saber que les tonteries les fan els tontos, com molt bé deia la mare d'en Forrest Gump, i en això, ella n'és una experta, només cal veure les seves accions del passat i algunes més actuals.
També ha deixat anar que els polítics independentistes no haurien de prometre coses que no es poden complir, i clar, ja han aparegut els buscadors a l'hemeroteca mostrant tot el què ella ha dit i no ha fet, que evidentment, són un bon grapat de promeses incomplertes (no pactar amb valls, tancament de CIE, etc). I tot això passa vivint en una ciutat cada vegada més bruta i deixada. I va i diuen que clar, passa perquè s'està acabant el contracte amb l'empresa que se n'encarrega. I t'ho deixen anar i es queden tan amples. Ara resulta que quan et falta un any per acabar el contracte, pots fer malament la teva feina. És que ho diuen com si fos el més normal. No tenen més barra perquè se n'han acabat les existències. I si vol plorar, cosa que és molt respectable, que ho faci per raons justificades, que malauradament, n'hi ha moltes en el món i la ciutat on vivim, no pas perquè la xiulin merescudíssimament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada