RESSORGIM

Motius per quedar-se a casa n'hi havia un bon grapat: mandra, ira, pandèmia, por, cansament, rebuig als partits polítics... Però alguna cosa deia que no es podia escollir el camí fàcil, el de la rendició. Així que amb molta expectativa, em vaig disposar a tornar al carrer per la independència un any i mig després.

Com molt bé explica en Partal a Vilaweb, aquest any i mig ha fet mal a l'independentisme. La força del carrer, la més gran de totes, havia quedat anul·lada, i les úniques veus que se sentien parlant del país eren les del polítics, i així ha anat tot, que han aconseguit desmotivar el poble com de fet, acostumen a fer normalment. Però llavor arriba la Diada del 2021, i centenars de milers de persones omplen es carrers de Barcelona a cridar independència. Personalment tenia la sensació que assistia a l'inici de tot una altra vegada, al retorn de les mobilitzacions, al punt de sortida de les protestes i reivindicacions, a l'embrió que ens va portar a cridar que els carrers eren sempre nostres. Després de la manifestació (les manifestacions) d'ahir, aquest número l'únic que pot fer és tornar a pujar. Les entitats organitzadores estaven eufòriques perquè no s'imaginaven tanta assistència, i crec que els independentistes ens hem de tornar a felicitar pel què va passar ahir i donar-nos ales per tal de recuperar el carrer i lluitar com si ens anés la vida.

Ja poden dir que érem poquets (clar, comparats amb els dos milions de fa pocs anys), però com bé diuen els experts, quin altre moviment europeu és capaç de treure al carrer aquest número de persones? Cap. I tota aquesta gent no vaig sentir ningú que cridés "Diàleg!" o "Hem de ser més!". No, la gent crida independència i que anem per feina. ja es va fer el referèndum i es va guanyar i els polítics a qui vam votar i posar al Parlament és perquè complissin aquesta feina. que si fan això poden acabar a la presó? Poden acabar exiliats? Ja ho sabien, no? Doncs si s'hi fiquen, que compleixin, i si no, que s'apartin. Però aconseguir el seus càrrecs amb els nostres vots, per anar donant llargues i prometre votacions per d'aquí ves a saber quan, no.

El tema dels presos i les preses és complicat. Evidentment que han pringat i han patit, però ara, un cop a fora, no poden anar (alguns d'ells) amb discursos derrotistes, i si aquest és el seu nou pensament, que callin i s'amaguin. No volem gent que freni, que posin pals a les rodes. Volem gent al davant que acceleri el pas i vagi de cara a barraca. Sap greu que els xiulin (a alguns) però és que renoi, sembla que s'ho estiguin buscant, o que realment han sucumbit al xantatge espanyol. 

Tornant a la Diada d'ahir, insisteixo en les ganes que tinc de tornar a cridar (amb mascareta, perquè les distàncies, la veritat, alguns se les passaven pel folre). Però va ser estar allà i notar com es trobava a faltar aquesta mobilització. Cal seguir lluitant, fins el final, i ahir, va ser el nou punt de partida. Endavant amb la lluita.