THE RIGHT STUFF

Amb la traducció de "Escollits per a glòria" (igual que la pel·lícula sobre el mateix tema que es va fer als anys 80, trobem una sèrie de 8 capítols que explica els nicis de la NASA en plena guerra freda. Acabada la segona guerra mundial, els odis i les enveges entre la URSS i els USA van comportar molt conflictes entre les dues potències i afectant a molts més països del món, incitant guerres a països en desenvolupament tan sols pels seus interessos. La veritat, tant de bo que la seva rivalitat s'hagués centrat només en termes científics com l de la carrera espacial. Ens hauríem estalviat molts problemes al planeta que encara avui dia persisteixen.

Així doncs, mentre els russos anaven fent progressos amb el tema d'exploració de l'espai, als Estats Units anava tot més a poc a poc, i la burocràcia, juntament amb els primers fracassos, anaven endarrerint la progressió. Així, coneixem els set homes que van participaren el projecte Mercury, que volia portar per primera vegada l'ésser humà a l'espai. Cada un dels homes amb la seva història al darrer, les seves lluites internes i entre ells perquè evidentment, només un d'ells seria el que faria primer la missió. Finalment, els russos són els que ho aconsegueixen abans, i Yuri Gagarin es converteix en el primer home a l'espai. Els ianquis continuen la missió, ara ja amb el suport de Kennedy, ja que les coses no els van bé i pensen que els èxits en matèria espacial poden tornar als USA al primer lloc mundial. 

La sèrie està molt bé. Amb el suport del National Geographic per fer-la, no podia permetre's el luxe de faltar a la veritat o ser un xurro. Converteixen en una sèrie dramàtica el què podria ser un bon documental. Segurament las nord-americans els agrada més ja que coneixen part de la seva història, com em passava a mi llegint Desperta ferro. Gagarin és conegut mundialment, però els primers ianquis a l'espai, la gent corrent no els coneix, per això dic qe a ells els deu agradar més aquest aspecte més històric. 

Apart de conèixer els astronautes i les seves vivències al llarg del procés, també coneixem els dos directors inicials del projecte, que els veus sempre treballant i fumant dels nervis. L'èxit final deuria ser per a ells un moment eufòric molt gran, després de tants anys lluitant contra la corrent, ja que tothom els titllava de bojos. I també menció especial a les dones dels astronautes. Se 'han fet reportatges explicant com era la seva vida, com les feien servir de "floreros", quan evidentment, havien de tenir la seva opinió de tot plegat, a més del patiment que comportava saber que el teu marit podia explotar a l'espai. En els temps que corren actualment, és segur que li han volgut donar veu a aquest aspecte, i més fent referència a l'intent de crear l'equip de dones astronautes, la reacció dels homes, típica del masclisme habitual i que encara dura, i evidentment la seqüència final de la sèrie, on es veu una de les dones, que ja és pilot d'avió, ensenyant a la seva filla a fer anar els comandaments. Sense cap mena de dubte és un crit a la igualtat i als drets de les dones.