En aquest cas, tenim de nou uns terroristes (això no es pot canviar, ja que la trama va sobre la Unitat Anti-Terrorista) que segresten el secretari de defensa dels Estats Units com a tapadora per aconseguir un míssil nuclear per llençar-lo sobre una ciutat.
Doncs com deia, tot i que en moments es repeteixen situacions semblants a altres temporades, l'enfocament pot ser diferent, la resolució també... sempre hi ha un toc diferencial que de seguida et permet allunyar-te de tenir sensacions ja viscudes. L'interès no decau en cap moment, la successió de fets és tan ràpida i constant que no et permet ni un minut de descans. Fins i tot, hi ha un moment en un dels capítols, que es produeix una situació bèstia, i d'aquelles amoralment dubtoses. SPÒILER.
Mentre estan operant a vida i mor un col·laborador (que a més és l'ex-marit de la parella actual dl protagonista), arriba justament ell (Jack Bauer) amb un dels dolents també a punt de morir, i que és l'únic que sap on es troba el cap dels terroristes. En Bauer obliga al metge a deixar el bo (que a més li avia salvat la vida i per això es trobava ferit) per tal d'operar el terrorista i saber on es troba el dolent per a evitar que el míssil acabi amb la vida de milions de persones. És un moment d'una potència dramàtica molt gran i que evidentment, obre debat.
La sèrie, justament ha estat molt criticada per com enfoca aquestes situacions o ensenya molt moments de tortura a presoners o maneres políticament incorrectes d'aconseguir dades. Sense cap mena de dubte, els estats actuen d'aquesta manera a les nostres esquenes.
Un altre dels encerst de la temporada és com vana apareixent a mesura que van passant les hores, personatges clau d'altres temporades, per tal de donar un cop de mà o donar-li la volta a la situació. Al principi, menys el protagonista i una de les treballadores de la Unitat, tots són nous. Però van apareixent l'Almeida, la Michelle i més al final, l'expresident Palmer, que en una volta de guió, fa el paper que en altres temporades feia la seva exdona, prenent decisions extremes que abans no hauria fet sense submergir-se en un mar de dubtes.
I per últim, quin gran encert donar el paper del cap dels terroristes a l'actor Arnold Vosloo, conegut per ser la mòmia de la versió de principis de segle. El seu aspecte, la seva mirada... és el malvat perfecte!
No sé com anirà la cinquena temporada, però les ganes no me les traurà ningú! I més deixant oberta l'aparició de la Xina com a possibles següents dolents (com van canviant els temps) i deixant una terrorista que apareix al final i que ja va aparèixer al final de la primera temporada a l'últim minut. Segur que hi ha tela...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada