EL DOMADOR DE LLEONS

Que lluny queda l'estiu de 2020, quan vaig llegir per primera vegada un llibre de la Camila Lackberg, La bruixa, que era, ni més ni menys, que el desè d'una sèrie de novel·les ambientades al poble suec de Fjallbacka. Des d'aquell agost i fins avui, desembre de 2025, he anat consumint cada un dels llibres anteriors, des del primer fins el novè. Cada un d'aquests anys, els seus llibres han ocupat les primeres posicions del rànquing de lectures anuals. I fins aquí la posada al dia. Ara que ja fa un parell d'anys que va sortir l'últim lliurament, finalment he arribat allà on vaig començar. Per poder iniciar "El niu del cucut" hauré de buscar-me un bon resum de La bruixa.

El domador de lleons m'ha tornat als primers llibres. En els darrers, notava cert relaxament de les trames, una menor emoció i per conseqüent, menys interès per llegir la història. Però amb aquesta, hem tornat als orígens. Sense tenir massa de "novedós" que diguem, ha aconseguit transportar-,e de nou a aquella tensió per saber qui dimonis està darrere dels crims i de quina manera encaixen les peces de la trama antiga, un clàssic dels seus llibres, on sempre el passat és causa del què té lloc al present.

Aquesta vegada, apareix una noia que havia estat segrestada, però sense ulls, sense llengua i amb l'oïda destrossada. Mor. A partir d'aquí, se segueix investigant qui pot haver estat el torturador/a d'aquesta i altres noies que han desaparegut. Paral·lelament, l'Erika està escrivint un llibre sobre uns fets que van passar ja fa uns anys, on uns pares tenien la seva filla encadenada al soterrani de casa. La dona, a l'actualitat, està a la presó per l'assassinat del seu marit. Al final, tots dos successos estan relacionats d'alguna manera.

Doncs sí, ha retornat de nou la intriga, el voler saber més... que sempre han tingut els llibres de l'autora. Aquest any, déu n'hi do, n'han estat tres de la saga, i han anat de menys a més. Primer, Els vigilants del far, que em va deixar amb una sensació agredolça, poc entusiasmat. Després va venir La mirada dels àngels, en el què vaig començar també poc entusiasmat però que va anar augmentant l'interès a mesura que avançava. I finalment, aquest Domador de lleons que ja ha estat interessants de nou des del principi.

Ara toca de nou donar un descans a la saga, i ben aviat, quan comenci el nou any, finalment, tancarem e cercle! Seria maco tancar-lo al cap de sis anys de començar-o, però dubto que esperi fins l'estiu per llegir El niu del cucut, i menys tenint-lo des de fa setmanes al prestatge de casa.