Al final res de res, no hi va haver cataclisme. Espero que algú hagi avisat aquell japonès que es va submergir al mar dins d'unes bombolles anti-tsunamis... o potser encara és allà per si de cas?Doncs res. Per si de cas s'acabava el món de veritat, almenys que acabés amb un bon gust de boca, així que tocava anar al cinema a veure El hòbbit. Segur que hi ha molta gent que aquestes pel·lícules no li diuen res, o altre a qui no els hagi agradat. Però, és clar, no és el meu cas. És increïble, fantàstica, emocionant... ho té tot! Llàstima d'aquest mal que tenen les grans pel·lícules: la durada. Gairebé dues hores i tres quarts! A veure, no se'm va fer llarga, però és veritat que arriba un moment que no saps ja com seure. Sort que és meravellosa! I ara, a esperar la continuació (suposo que no haurem d'esperar un nou anunci de fi del món...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada