NEWTOWN

No és una més. L'enèsima matança als Estats Units ha estat, dins de la brutalitat que tenen aquests fets, un component tràgic esfereïdor: les edats de 20 dels 28 morts. Els experts, i els governant nord-americans ja faran el què creguin convenient (o no), perquè realment, en porten moltes com aquestes, i ells sabran perquè estan així de sonats.

La qüestió és que la proximitat d'edat amb els nens i nenes de l'escola és el què m'ha tocat més endins. no sé, aquesta vegada m'he sentit més atacat. Mirava de posar-me a la pell dels familiars dels nens assassinats; o a la pell dels nens i nenes que eren a l'escola i van viure aterrits aquells minuts; o, evidentment també, en la pell dels mestres d'aquella escola que van haver de trampejar aquell situació. No em puc imaginar una situació semblant a casa nostra, però intentava sentir aquelles sensacions.
I ara els ve el pitjor, els dies després, les setmanes, mesos i anys, perquè segur que mai podran oblidar aquest dia. Com pots viure després d'això? No sé si en parlarem a escola. Crec que s'hauria de fer.