OBLIVION

Com que les darreres setmanes no han estat especialment "dignes d'admirar", sinó més aviat el contrari, per oblidar, vaig iniciar divendres un projecte de millora de la situació.
Consistia bàsicament en desconnectar de tot i ana al cinema a deixar-se portar durant dues hores. L'escollida, Oblivion. Sí, és clar, havia de ser d'aquest estil, no podia ser cap melodrama filosòfic ni res d'això.
La trama? Fàcil d'explicar. L'acció es situa uns anys després de l'aparició d'uns extraterrestres amb ganes de liar-la: es carreguen la lluna i això provoca un desajustament a la natura que fa el planeta inviable de viure, apart de la guerra nuclear de rigor per vèncer els dolents. La humanitat ha de marxar a Tità, i els dos protagonistes estan sols, controlant l'emmagatzematge d'aigua per endur-se, i
mirant que els pocs et's que queden no desfacin res. Aaaaaah... però clar, res és el què sembla, i de mica en mica s'anirà veient que aquesta història no anava exactament així.
En definitiva, espectacle hollywoodià, però amb gràcia. Entretinguda, per passar molt bona estona, sense voler veure les incoherències de guió, i científiques, etc. Té bons girs per a què no es doni tot per suposat, de manera que alguna sorpresa t'emportes.
Bé. Entre la peli i l'actuació de diumenge, sembla que la cosa canvia. I si no, sempre ens quedarà en Wert per a descarregar adrenalina.