DIES NEGRES

Hi ha dies que no saps perquè, estàs més aixafat, cansat amb poques ganes de fer res. De vegades ve provocat per alguna malaltia; de vegades pel temps; de vegades per situacions desgastants a la feina o al dia a dia en general.
Avui és un d'aquells dies en què entenc perquè la feina de mestre té un component especial; un component què la converteix, juntament amb altres feines d'importància contrastada, com una feina que ha de tenir una cura especial. Cert és que algun cop he utilitzat les vacances escolars com un tema per tal de fer dentetes, però sempre ha estat més per fer broma que per altra cosa. A l'hora de parlar seriosament, no n'he fet mai bandera, ja que reconec que és un privilegi tenir aquest horari i aquest calendari, cosa que la gran majoria de gent treballadora no ho pot gaudir.
Però he de dir que avui és un d'aquells dies que al sortir d'escola, sento la necessitat ja d'aquest descans estival. El desgast, no laboral, sinó emocional és tan gran, que a sobre, quan t'emportes decepcions et quedes tan aixafat que costa molt seguir endavant.
La nostra és una feina molt especial. La tasca de fer créixer els nens i nenes, tot educant-los (i formant-los, no ens enganyem) és d'una rellevància total. A més, moldegem els fills i filles d'uns pares que volen el millor per a les criatures, i per tant estem sempre sota la mirada inquisitiva d'aquests pares. I quan t'hi deixes la pell, corres el risc de sortir escaldat.
Res, que a esperar que passi la tempesta i que torni la calma per a tornar a engegar el motor.