VAIG SOPAR

Doncs sí, ahir vaig sopar, contra tot pronòstic. Als darrers enfrontaments de Champions (Milan i PSG) havia optat per sopar abans del partit per si les mosques. Però ahir no. I un cop acabat el partit (se'n pot dir partit quan només juga un equip?), vaig planxar una estona i em vaig posar a sopar.
Senyal de maduresa culé? No ho crec; deuria tenir gana.
He de confessar que no era molt optimista amb cap remuntada (fins i tot vaig tornar a fer una porra on perdia el Barça), però tampoc m'esperava allò que vaig sentir a la ràdio (no, no tinc plus, no vaig utilitzar internet ni vaig anar enlloc).
Ja vam començar malament: el Messi a la banqueta i el Cesc al seu lloc. No tornaré a parlar del cas Cesc, que encara se'm dirà que li tinc mania. Però el cas del Messi és simptomàtic. Un noi que es pot passar una nit sense dormir, venir amb jet-lag, estar una mica lesionat... i que tot i això sempre vol jugar, ahir, justament ahir, va voler ser prudent i no sortir de titular? Qui s'ho creu, això? Si no jugava, era decisió tècnica.
Els del Bayern són més bons, sí (i més alts, més forts...), però el Barça no era el millor equip d'Europa? Ah, no, és clar, ara diuen que no. Tinc entès que ahir a l'equip titular hi havia set campions del món (set!), més tres internacionals (dos de Brasil i un de Camerun). L'únic no internacional era en Bartra, que per cert, va ser el millor de l'equip (i el que més vegades va rematar!)
No, no tenien cap mena d'orgull, ni ganes, ni motivació ni res. I ja està. I com ja vaig dir, se'ls he de poder criticar independentment de les "tardes de glòria que ens han donat". Cobren molt, i no cobren per fer aquest ridícul. Ells tenen l'obligació de deixar-se la pell a cada partit. Si després guanyen, millor, però han de jugar com si els anés la vida, perquè si no, ens estan enganyant.
Tant de bo plegués la directiva, però aquests són com polítics, que ja ho poden fer malament, que d'allà no es mouen. Tant de bo plegui l'equip tècnic, que no estan a l'alçada de la feina. Esperem que guanyin la lliga (toca ferro) i després, dimissió. I dels jugadors, doncs sí, una mica de neteja; només cal que es quedin els que vulguin jugar i s'esforcin a tota hora.