"En nom de la modernitat", diuen alguns; "estàs desfassat" sentencien d'altres; "antiquat", "anti-estar al dia"... Tot són sentències que van després de la gran pregunta: "COM? DE DEBÒ NO TENS WHATSAPP?" Doncs no, no en tinc, i em fa ràbia haver de confessar que tard o d'hora també en tindré. En un món de teòrics adults, com és possible que t'hagis de sentir desplaçat totalment pel fet de no sucumbir a aquesta voràgine de consumisme mediàTIC? Des de fa un temps ençà, que tot funciona a través de whatsapp, i si no en tens, quedes exclòs de la vida diària de molta gent que és incapaç de veure en què s'està convertint tot plegat. O pitjor, sí que ho veuen però no reaccionen.
Però clar, per què parlo si ja he confessat que aviat seré un més de tothom? Doncs per allò que algú va rebatejar com a "dret al pataleo". No negarem que el whatsapp té avantatges, força avantatges; però el fet de tenir aquesta aplicació, et fa estar sempre connectat, sempre localitzat... és gairebé com tenir ja instal·lat un xip pe a tenir-nos a tots control·lats...
Res, que em tocarà posar-me al dia i enterar-me de tot el què passa al meu voltant...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada