SORPRESA I EUFÒRIA

La foto ja ho diu tot. La diferència amb les altres fotos de torres de vuit gracienques és que aquesta és la bona, la primera que descarreguem en la nostra història, després de quatre llenyes en els dos últims anys.

I és que aquest diumenge va ser l'aniversari de la colla i vam fer la millor actuació mai vista: 3d8, 7de8 i 2d8f.

Aquest inici de temporada, estic portant un ritme casteller més pausat i sabàtic que mai. Abans del dia d'ahir, una actuació i dos assaigs. Aquests dos últims, per tal de preparar aquest aniversari. Ja estava informat, i allà ho vaig veure; les proves de la torre, del 5 i del 7, el màxim del màxim per nosaltres, estaven anant molt bé. I només és el maig. L'assaig del divendres acabà amb un cartell clar: 3 de 8 i 7 de 8. El silenci de la tercera ronda el vaig entendre com un: "ja se sap, acabar amb el 4 de 8". Mare meva, sembla que sigui un casteller principiant, d'aquells que porta quatre dies i no té clar la diferència entre un 5 i un 3.

Diumenge, trobada a la plaça del sol. I allà ja m'informen: "psst, si tot va bé, tenen la soca de la torre preparada". Què ruc havia estat, com no m'havia adonat! I quina tàctica tan bona. Després de tantes menjades de coco per a descarregar aquest castell, clar, fora pressió. Anem a fer el 7 de 8. Ostres! Tot descarregat! Doncs dos de vit a 3a ronda. Què gran! No hi havia temps a capficar-se, no hi havia temps per pensar, per convocar els esperits ni els auguris... Tots a lloc, concentrats, i amunt!

L'esclat de joia després de descarregar-lo va ser grandiós. Per mi, per les meves vivències, el compararia amb el segon 4 de 8 del 2005, el que vam fer a Sants. 

Fantàstic! I ara, amb tota la temporada per davant, i sense pressió, a repetir torre, fer el 5 de 8 i... qui sap?