divendres, 7 de novembre del 2014

RUM-RUM A L'ESTÓMAC

No me'n podia estar. Després d'unes setmanes atrafegades, sentia la necessitat de tornar a escriure ni que fossin quatre línies a les vigílies d'un dia tremendament important. Per molt que a Espanya menystinguin el 9 de novembre, per molt que nosaltres també tenim clar que aquesta consulta no és el què volíem fer... és igual! Estem davant d'un moment crucial de la nostra història. Ni que siguin passets petits, no deixen de ser passes que van encaminades cap a un final incert i il·lusionant.
Ahir mateix, en un dels gags del Polònia (sublim el programa d'ahir), un ciutadà es desesperava demanant que s'acabés d'una vegada el procés, que ja no podia més. Tots volem que acabi, està clar. Uns el volem acabar d'una manera, i altres d'una altra. Però tot passa per diumenge, per molt que sigui una avantsala d'altres eleccions o possibilitats diverses.
El diumenge cal anar a votar. és imprescindible la màxima participació. I, evidentment, la victòria aclaparadora del sí-sí. I és que per molt que sigui una pantomima, aconseguir els anhelats dos milions de vots seria un toc definitiu, segurament l'empenta definitiva. I tant és que els polítics s'uneixin o no. Si ho fan, tot serà més fàcil, és clar. Però aquest procés l'ha iniciat la ciutadania i la ciutadania l'acabarà.
I si ens tanquen col·legis electorals, si ens prenen les urnes, els sobres o els vots... tant és! Seguirem lluitant perquè no hem arribat fins aquí per res. El camí no és fàcil, i de fet, a cada moviment es torna més complicat. Però amb el temps que ha passat, si seguim empenyent ho aconseguirem. Que no ens facin entrar la por, que no ens amaguem... La campanya ha estat impecable, independentment de si era fora de lloc el porta a porta o les trucades. La feinada ha estat increïble i mereixedora de tot el nostre reconeixement i aplaudiment. Cada anunci posava la pell més de gallina, cada imatge emociona més que l'anterior...
Hi ha un nerviosisme tens, hi ha un rum-rum a l'estómac... molta il·lusió que no es pot fondre així com així...
Ara és el moment, ara és l'hora! Ni un pas enre
re! O ara o mai!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada