TRES MOMENTS EN UN DIA

MOMENT 1:
Roquetes. 10:00h. SORPRESA. Caminant pel carrer Mina de la ciutat sentia dos homes grans comentant que "claro, si todo se lo hacen entre ellos". Dins meu circulava la idea de què allà al barri, votaríem quatre gats; els del sí-sí i poca cosa més. I llavors, quan creuo el carrer i m'acosto a l'escola... caram, quin moviment... què és tanta gent? Sí, és clar, res a veure amb les cues quilomètriques d'altres llocs, però què voleu que us digui? Hi havia unes deu meses electorals, i almenys en aquells moments, hi havia moviment constant. La gent venia a votar! I hi havia gent de tot tipus! Fantàstic! I tot en la més absoluta normalitat! Llàstima de l'incident ocorregut minuts abans al quiosc, qan la mestressa em diu que allà no tenen cap dvd de "L'endemà" (que venia amb el diari ARA del diumenge). Intolerància.
MOMENT 2:
Gràcia. 11:00h. EMOCIÓ. Sortia del metro de Lesseps i enfilava el carrer Gran. Ja la veia. Una cua de persones que anava des de la porta de baix de l'escola i creuava el carrer Maurici Serrahima. Durant les dues hores i mitja que vaig ser a l'escola c
om a representant del centre (juntament amb altres mestres, directors i membres del PAS), la cua no va minvar gens. Homes i dones, joves i grans, tots amb un somriure, disposats a exercir el seu dret a vot. Ja ho llegia en un tuit: "Mai havia vist tanta gent anar contenta a l'escola". Realment era emocionant veure aquell desplegament de catalans i catalanes amb ganes de fer sentir la seva veu. I encara més emocionant quan parava un cotxe davant la porta i en sortia algun avi o àvia amb dificultat per moure's però que venia també a votar en un dia històric.
MOMENT 3:
Gràcia. 20:00h. ESPERANÇA. Al vespre vaig tornar. Tenia ganes de tornar a respirar aquell ambient. Fins a les vuit en punt va estar entrant gent a votar. Però per què esperen fins tan tard? Es tanquen les portes i comença el recompte. Mentre anem recollint taules i cadires ja es veu que el sí-sí guanyava clarament, però havíem d'esperar fins el final. A les 22h, el recompte. el sí-sí guanya amb un 83%. Aplaudiments. I ara què? Doncs aviat serà el 10N, i queda encara un llarg camí. Menys, però encara queda.