Ahir es va acabar. In crescendo van ser els guanyadors per un (cec jo) exagerat 50% dels vots, i Cantabile (molt bé!!!) van quedar segones. Evidentment, és un premi enorme haver arribat fins la final i acabar en segon lloc (l'any passat, els meus preferits, els Messengers, també van quedar segons, caram!). I va ser doblement emocionant, ja que vaig tenir la sort de ser convidat a viure la final en directe. Com vaig dir a la meva patrocinadora (gràcies Alba), sense voler em va fer un bon regal d'aniversari!
Així que a les 17h ja érem a la tv3 per gravar la intro del programa; després, 4 hores veient vídeos gravats i visitant diversos platós fins el moment del programa. Va estar molt i molt bé, la veritat que anar al programa era per mi un desig d'aquells acomplerts.
Pel què fa als grups, les cançons, etc, en faig una breu valoració (o no) amb els vídeos de les millors cançons (al meu gust):
CANTABILE: Doncs penso que havien d'haver guanyat, i que consti que no és per afinitat, no pas. Van començar molt fortes, i mireu que els hi vaig dir... "Ai, que heu entrat a tope i no ho podreu aguantar..." I la veritat és que ja fos pel començament o bé perquè els donaven unes cançons que eren uns xurros, van patir més del compte. Però van ressorgir i la veritat és que ho han clavat més d'una vegada.
Revolting children
Màgic
On my own
Abril del 74
All about that bass
IN CRESCENDO: els guanyadors. Just? A mitges... Crec que no dic cap mentida si comento que era el grup (no cor) que tenien més qualitat vocal. Canten increíblement bé. Però clar per alguns puristes (on m'incloc), eren mercenaris de la música. Van crear un grup amb les millors veus (fins i tot van fer càsting!) només per a particpar al programa. Les bases del concurs ho permetien i per tant, res a dir.
Fields of gold
Give me a reason
AMARCORD: els tercers. Pocs vots. Tampoc eren tan dolents comparats amb els altres dos finalistes. També era un grup massa professional, amb una tipologia molt marcada, i alguns tics que em feien arrufar el nas. Val a dir que el crit dels seus seguidors "Jo sóc amarcord, amarcord, amarcord" emulant el "Yo soy esp..." no em va ajudar a simpatitzar amb ells.
Toxic
La plaça del Diamant
MUSIC VOX: es van quedar a les portes de la final. Un pèl estranys. I la manera que tenien d'encaixar les crítiques era políticament incorrecta. Però és que són així, clars i directes.
La república de la tramuntana
LUTIANA: les Geriona de grans, aquest cor d'Arbúcies també eren en qualitat vocal, el milloret del programa, però clar, la posada en escena, comparat amb la resta dels grups les feia perdre. Gran personatge, el Quim, el seu director...
May it be
Videogames
VAKOMBÀ: els benjamins del concurs, queien bé, la veritat.
Envia'm un àngel
Stronger
La resta de grups, Tastet de gospel, The new zombies i Fusions, van estar bé al seu nivell, però era evident que al costat dels tres finalistes tenien poques possibilitats. Però cadascú al seu nivell, van estar molt i molt bé! Si tornem de vacances a Palamós, ja els buscarem, als Fusions...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada