Pocs dies després, el vèiem actuar a la Tamborinada de la Roda d'espectacles al Parc de la Ciutadella.
Aquell mateix agost, participàvem per primera vegada al Biberó Rock Festival, d'on era una de les seves ànimes; de fet, n'era la veu cantant, mai més ben dit.
Aquest estiu vam tornar al Biberó i seguíem gaudint d'aquells dies muntats expressament pel gaudi de la canalla i les famílies. Ja no era només l'Oriol del Tauró; també era el promotor del Biberó, el de les Bruixetes, el reagge del Che, l'Oriol Foll... i tantes i tantes coses.
Apart també la seva faceta com a líder dels Kumbes del Mambo, dels que vam gaudir a les festes de Gràcia.
I llavors arriba un dia enmig de les festes de Nadal i et diuen que mentre era a Indonèsia, al seu viatge de noces (en parlava aquest estiu), té un accident de moto i mor. Com és de dura la vida, d'inesperada, injusta. Amb tota la meva admiració i respecte, Oriol, descansa en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada