Dagoll Dagom celebra els seus 40 anys amb la segona reposició de "Mar i cel". Després de la seva estrena el 1988 i la reestrena el 2004, no es podia celebrar d'una altra manera.Segurament el musical a Catalunya, i podria afegir que el teatre català en general li deu molt a aquesta obra. Va suposar una empenta cabdal, una demostració del poder de la nostra cultura. Una mica com el què ha representat, salvant les diferències i amb tot el respecte a Dagoll Dagom, "Lo imposible" per al cinema espanyol (tot i que el teatre català ho ha aprofitat millor).
Dos mesos després de la compra, l'últim dia de novembre ha estat l'escollit per a què veiés aquesta nova versió de l'espectacle. Ha anat de ben poc, perquè el xàfec caigut a Barcelona ha inundat unes sales del teatre i sota l'amenaça de suspensió, ha pogut començar la representació 45 minuts més tard.
Mar i cel és espectacle, és emoció, és qualitat... és tantes coses!! Sent fidel a la meva figatoveria, hem tingut els moments de llagrimeta, i és que és impossible no rendir-se als encants de la història, a la seva música. Per mi, ja poden reposar-la cada deu anys, que allà m'hi tindran.
L'actor que fa de Saïd ho fa molt bé, però és que en Carlos Gramaje és molt Carlos Gramaje, i l'he trobat a faltar. La Blanca, paper destacat per una persona no catalanoparlant, molt bé. I la resta del repartiment a l'alçada. També vull destacar que hi havia moooooolts nens (edats de primària), una cosa molt curiosa... a veure si els agafa el cuquet teatral i quan es tornen adolescents, segueixen anant al teatre! Algú pot pensar que "Mar i cel" no és per nens menors de 12 anys... jajajajaja! Tampoc ho és el 95% de les coses que miren a la televisió i ningú s'esvera per això. Doncs posats a triar, que vegin "Mar i cel".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada