EL MITE DE L'HOME SAVI

Un dels blocs del llibre "Què vol dir ser mestre avui?" l'escriu en Joan Manel del Pozo, i parla de l'èxit i el fracàs educatiu. Primer posa en dubte la conveniència d'aquest vocabulari en el món educatiu, ja que és una terminologia molt d'empresa, i no pas adequat pel món de l'escola, on hi ha tantes variables emocionals, socials... que poden fer variar totalment qualsevol resultat que es vulgui quantificar.
En un moment donat, quan parla de què ningú és perfecte ("Finlàndia tampoc" diu; és clar!), destaca que sempre es pot millorar, i que aquesta millora depèn de nosaltres. És llavors que explica el mite de l'home savi:
Un nen, que és molt espavilat, se'n va a veure aquest home savi amb una papallona a les mans. Li diu: "Tinc una papallona a les mans, senyor savi, i vós que ho sabeu tot, em sabeu dir si és viva o morta?" El nen, amb la seva astúcia pensa: "Si em diu que és viva, amb un moviment la mataré, li ensenyaré morta i s'haurà equivocat. I si em diu que és morta, obriré la mà i li ensenyaré viva i es quedarà amb un pam de nas!" El savi, però, li va contestar: "la papallona és a les teves mans, de tu depèn que sigui viva o morta." I el nen va haver de reconèixer que li quedava molt camí per arribar a la saviesa d'aquell home gran.
Doncs sí. La possibilitat de millora és a les nostres mans. Ja pot haver-hi un entorn que ho propiciï o no; que ens ajudin o no. Tot depèn d'un mateix.