NO ANEM BÉ

Avui és dimarts de Setmana Santa. Temps de vacances escolars que hem aprofitat el MEC i un servidor a fer un tour per diversos espais de Barcelona. Dos d'aquests han estat el Museu del Mamut (que desconeixia fins que vam treballar el projecte de la prehistòria a l'escola) i el Caixafòrum on teníem l'exposició dels 25 anys de Pixar amb sessió de cinema inclosa. Podem afegir els espais de joc que cada diumenge omplen els laterals del Passeig de Gràcia i de la Diagonal.
Però no toca parlar d'aquestes visites. En aquests dos llocs hem tingut la mala sort de comprovar que no totes les famílies semblen disposades a mirar de fer aquest món un lloc on es pugui conviure amb normalitat, respectant les altres persones, les normes bàsiques, la tolerància, etc. Per sort, la majoria de pares i mares ho fan bé, però les poques que no ho fan bé, criden tant l'atenció i esguerren tant la situació, que canten per sí soles.
SITUACIÓ 1: Museu del Mamut. En una de les sales, hi ha exposat un exemplar de rinoceront llanut (a mida real). Un banc fa de separador entre les mostres i les persones. Dos nens amb els seus pares, salten el banc i es posen dins a fer-se fotos. A més, el nen més gran ensopega i a punt està de partir la banya del rinoceront. El MEC pregunta: "Oi que no es pot passar?"
SITUACIÓ 2: Auditori del Caixafòrum. La noia que marca les entrades va recordant a tothom que a dins no es pot menjar. Abans de començar, una veu en off hi insisteix. Un bon grapat de nens i nenes, i fins i tot alguns grans, menjant galetes, algun entrepà... El MEC torna a preguntar: "No es pot menjar, oi? Jo m'he menjat les galetes fora."
SITUACIÓ 3: Jocs gegants al Passeig de Gràcia. Una oca gegant amb quatre fitxes i un dau d'espuma. Un nen, d'uns cinc-sis anys, amb el dau a la boca enmig dels seus pares, que no li deien absolutament res, mentre uns altres nens esperaven que el deixés anar per poder jugar. El MEC també aquell dia es va preguntar: "Per què no ens el dóna?"
Insisteixo, no són la majoria. Però clar, per una banda, quina idea agafen els nens i nenes que miren de fer les coses bé (tant si és per pròpia iniciativa com obligats pels seus pares). I potser encara més greu, quina idea agafen aquests nens que se salten les normes de convivència més elementals amb el vist-i-plau de qui teòricament els educa? Se n'adonen aquests pares que estan ensenyant als seus fills a saltar-se normes, a no respectar persones ni espais, a enganyar...?
Com els dic als meus alumnes: "Els bons som més. Només cal que ens fem notar."