SATISFACCIÓ

Puntual com sempre, cada dos anys vivim un període de temps extremadament estressant, nerviós, fins i tot d'alguna nit gairebé sense dormir. És el temps de les obres de teatre de tercer. Finalment ahir divendres vam realitzar la segona i darrera representació, tant de La volta al món en 80 dies com de Pinotxo.
La sensació que et queda al cos després de tants neguits és el de satisfacció absoluta. Els nens i nenes van fer una feina enorme, i ho van fer molt i molt bé. Fins i tot, va haver molts moments de relax en els quals m'asseia a veure l'obra i a gaudir-la perquè ho feien absolutament sols.
El comentari de que cada vegada ens compliquem la vida li cal una resposta de "potser sí". Però clar, és que abans quan preparava tot sol les dues obres no podia fer massa filigranes, cosa que ara sí puc fer. Però és veritat, sembla que estem "rizando el rizo"...
De manera que tant si és l'últim any com no, segur que les properes tindran una mica menys de voluptuositat.
Val la pena tot el viscut? Tots els nervis, males cares, etc? Després de veure com ho van fer... sense cap mena de dubte, sí, val la pena!