A LES PORTES D'UNA NOVA DIADA

Aprofito un "kitkat" enmig de la preparació del nou curs escolar per fer algun comentari sobre el procés, quan ens trobem a les portes d'una nova Diada Nacional, i és clar, a poc més de dues setmanes d'unes eleccions que per a molts volen ser el començament de la realització d'un somni fins fa pocs anys inabastable.
Però anem a pams; primer toca la Diada, quan per quart any consecutiu se'ns convida a prendre el carrer. Després de la gran manifestació del 2012, la Via Catalana del 2013 i la senyera del 2014, ara toca fer l'onada a la Meridiana. Hi ha força gent que s'està cansant de la frase "que sigui l'última diada", com si assolir la independència fos una cosa d'avui per demà. Quants anys ens ha costat arribar fins aquí? Fins fa no massa, els independentistes érem quatre gats il·lusos! Ara que som milions, toca el següent pas, i per molt lentament que vagi tot, l'important és avançar i assolir l'objectiu. Evidentment, m'agradaria veure-ho i viure-ho abans de deixar aquest món...
Els espanyols (siguin també catalans o no) estan alimentant la por amb declaracions dia sí, dia també, tot i que penso que tampoc s'estan passant massa. Potser és que veuen que amb el poc que diuen ja en tenen prou, sobretot mirant els d'Unió i uns altres que s'alien amb partits espanyols amb excuses barates. O aquesta gent que veu la corrupció a CDC i per tant, no pot ser en el pack del vot independentista. Alguns pensen que primer cal fer neteja i després la independència. Ho sento molt, però jo penso que és al revés, perquè una oportunitat com aquesta no la tornarem a tenir. Europa i el món ens mira ara, i encara que potser aquestes veus tenen bona part de raó, senzillament dir que ens hem de llençar al precipici, perquè hi ha aigua al fons. Posposar el procés és estimbar-se contra les roques.
Així que va, divendres a omplir la Meridiana i a fer callar boques!