ARA QUE EN TINC 20

Avui fa 20 anys que vaig començar a treballar de mestre, i davant de molta gent sorpresa, al mateix centre. Després podríem debatre sobre si és bo o no passar-se tants anys al mateix cicle (com és el meu cas), però bé, com tot, tindrà coses bones i dolentes.
La qüestió és que ha plogut molt des de que el setembre de 1995, amb 22 anys, entrava a l'edifici que ha estat el meu lloc de treball tot aquest temps. He conviscut amb molta gent (i no em refereixo als alumnes, que ara per ara encara els recordo a tots, i això que els més grans ja deuen tenir 29-30 anys...!!!) Parlo dels companys mestres, alguns de molt professionals, altres no tant, i altres molt i molt bons.
De les notes amb creuetes fetes a mà, a notes amb un programa informàtic. De seguir el llibre com si fos la Bíblia, a mirar de fer-lo desaparèixer. Del guix a la pdi. Del segon pis al tercer pis. De fer EF a fer castellà. I molts i molts més canvis.
I vint any després, ens trobem a les portes d'un canvi metodològic important, o almenys això es pretén. Se n'han posat les bases, i ara toca començar a encendre el foc. En uns temps en què podrien haver canvis importants al país, mirarem de canviar l'escola.
Tot i l'experiència, no serà el proper un any fàcil. Des del començament, on caldrà gestionar una pèrdua molt important dins el grup d'alumnes, caldrà seguir canviant metodologia per treure el millor dels nens i nenes, i anar introduint aspectes d'educació emocional a cada minut... Afegim el tercer any de la colla de geganters i timbalers, i el primer del teatre extraescolar.
Res, que serà un curs important, que també viurà la nova versió dels grans "Pit i pana", la jubilació d'una gran mestra, i l'entrada a Primària del MEC. Renoi, quin pessigolleig que sento!!!