dimecres, 3 de maig del 2017

PASSENGERS

Passengers és una pel·lícula de ciència ficció d'aquestes que estan prou bé. Combinen bona història (encara que sigui repetitiva en diversos escenaris), bones interpretacions, i sobretot, un bon domini del ritme i la manera de recrear la situació.
Tenim una nau amb més de 5000 persones que han marxat de la terra per colonitzar un altre planeta. És un viatge de més de 100 anys i tothom està adormit. Per un error, s'obre una càpsula d'hivernació i ens trobem un passatger que s'enfronta a la solitud, que per sí sol ja té tela, sinó també a la certesa que ha de morir, ja que li queden 90 anys per arribar al destí. Aquesta segona part és la què ja li dóna un toc diferencial a la resta de pel·lícules que siguin a l'espai, en una illa deserta, en un món apocalíptic, etc, tenen a la lluita d'una persona contra la solitud.
La següent part que la fa diferent és el dilema que se li posa davant quan ja porta un any sol i s'encega amb una passatgera i té una lluita interna sobre si la deixa hivernada o la desperta, provocant així la seva mort. Només aquest dilema ja podria donar de minuts de metratge, però tiren pel dret la trama.
Al final queda això, una pel·lícula distreta, amb més coses bones que dolentes, sense arribar a fer un "uala, què bona".
Segurament, tot i que té el final que ha de tenir si vol ser un bon final, potser hauria d'haver estat més evident i centrar-se en aquesta solució. És a dir, que es podria filosofar més en alguns moments però els redueix per anar directes al gra.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada