Avui llegia alguns escrits d'aquest bloc al voltant de la Diada del 2012, la primera de les sis Diades multitudinàries (no comptem la mani de l'estatut retallat del 2010). En algunes entrades parlava sobre que havíem iniciat un camí sense retorn, que teníem pressa, que estàvem fent història... i ja veieu, cinc anys després d'aquella gran manifestació, ens trobem a les portes d'una possible declaració d'independència. Quin vertigen!Demà dia 10 d'octubre, hi ha convocat un ple al Parlament de Catalunya on el president parlarà de la situació actual, i molts veuen la declaració amagada entre línies. I si no ho fa? La decepció de milions de persones i de mig món que ho està mirant serà enorme.
Però després de tot el què ha passat aquestes últimes setmanes, sabent que hi ha una porta tancada a l'altra bàndol, que ja te l'has jugada prou... després de tot això, podem pensar que no es farà?
Però clar, i si es fa, què passarà? L'estat espanyol actuarà de manera vil i desmesurada, com es preveu per la seva brutalitat i primitivisme, d'això no en podem tenir cap dubte. Els energúmens que fa deu dies apallissaven homes i dones, grans i joves, encara estan aquí, assedegats de violència, esperant que els tornin a donar l'ordre de donar cops a qualsevol persona pacífica que trobin.
Les cartes són damunt la taula, i
tothom vol guanyar. I si hi ha dubtes sobre qui són els bons, només cal repassar les imatges del dia 1, i de seguida ho sabrem.
Amics, amigues, el dia ja ha arribat. Que tinguem sort, i visca Catalunya lliure!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada