No hi ha paraules.Cap ni una. Després de tants anys esperant moments com els del passat 1 d'octubre, ara mateix no em surten les paraules.Potser d'aquí uns dies seré capaç de dedicar uns capítols especials a tot el viscut: el dissabte mantenint escoles obertes, la matinada a les cinc per defensar el col·legi, l'emoció de l'arribada de les urnes, la primera persona que va posa rel seu vot dins l'urna, els atacs informàtics, les cues, la victòria... i és clar, les llàgrimes vessades per la brutalitat de les forces d'ocupació; la ràbia, la ràbia i la indignació. Però avui encara no és aquell moment, encara estem enmig d'emocions a flor de pell per tot el viscut i per tot el què ha de venir en les properes hores. Però en parlarem.
Avui però, només dues paraules que resumeixen el que és la relació entre Catalunya i Espanya des de diumenge:
GAME OVER
O el que és el mateix però en català:
BUENO PUES MOLT BÉ PUES ADIÓS.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada