Tant de temps esperant aquest moment i finalment ha arribat, i de quina manera. Després d'una Diada novament massiva i espectacular, els esdeveniments s'han anat succeint un darrere l'altre, culminant ahir, 20 de setembre, en un seguit d'intervencions policials i detencions que han fet esclatar la caixa dels trons.
Per una banda, els espanyols, capficats en impedir com sigui el referèndum, han anat entrant a impremtes buscant les paperetes, i com que no en tenien prou, l'espectacle denigrant d'ahir, detenint a càrrecs de la Generalitat i altres persones, escorcolls en departaments i cases particulars... Un sidral que se'ls ha escapat de les mans per la seva tossuderia de creure's superiors a la resta del món pel simple fet de ser espanyols. Quina fatxenderia, quina xuleria, i quina ignorància. Les reaccions catalanes, les esperades durant anys. El poble, sortint al carrer i no deixant-lo, amb gent dormint davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya fins que alliberin els detinguts. I el govern, ferm i tirant endavant el referèndum de totes totes. Dia que passa, dia que sabem més coses. Avui ha estat la publicació dels col·legis electorals i on hem d'anar a votar. Encara falten coses. Les composicions de les meses, les paperetes i les urnes. Però és que cada dia que comença es convertirà en un nou episodi de resistència. Estem advertits. O ho parem, o vindran mals majors. Està clar que la cosa no pinta bé, donat que tenim unes persones amb cervell de pedra, i per tant, incapaces de raonar i de posar seny. Milers de policies estan a punt d'arribar i altres ja estan aquí. La mínima guspira donarà lloc al pitjor dels escenaris. Esperem que imperi la calma i la tranquil·litat i que no arribin a aquest extrem, peò malauradament, no les tinc totes.
Ens toca per això, demostrar que és veritat que no tenim por i que lluitarem fins el final, seguir ocupant el carrer, defensant el país, i si arribem al dia 1, anar a votar. D'aquí uns anys, els llibres d'història parlaran d'aquests dies, i posaran l'estat espanyol com a exemple de com no gestionar un conflicte. Estarem en aquests llibres, sí, si guanyem. Però per tots els que ho han volgut i ja no hi són per veure-ho, per la nostra dignitat i pel futur de les generacions que ens segueixen, ho hem de fer.
O ara o mai! Fins el final!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada