Voldria destacar dues coses d'aquells dies.
Primer de tot, no vam desaprofitar l'ocasió per fer algunes excursions pel Parc Nacional. Tenim fama de no ser molt curosos amb l'equipació que portem (aquesta vegada ho vam fer bé), o en els horaris (això ja no tant), però ens va sorprendre veure persones que van molt poc preparades a la muntanya. No sé, no cal seguir el twitter dels agents rurals, o el facebook dels bombers, però quan vas a caminar pels Pirineus, una mica de seny has de fer servir per tal d'anar ben equipat, i bàsicament ser previsor. Doncs bé, en les dues excursions, diguem-ne més llargues, ens vam trobar gent caminant amb xancletes, espardenyes, i altres tipus de calçat gens adient per aquells camins. L veritat és que el què sorprèn és que no hi hagi més accidents a la muntanya.
El segon punt a comentar és una sorpresa agradables que vam tenir quan sense voler, vam arribar al museu de la Casa de l'ós del Pirineu, al poble d'Isil. UN museu súpersenzill però tan i tan ben fet. No es fa llarg ni pesat, la informació, clara i concreta, els recursos, variats i encertats... Una planta baixa amb la recepció i una saleta on veus un vídeo introductori; un primer pis amb els conceptes bàsics sobre l'ós, molt pensat per als nens, molt i molt ben pensat i executat; i un segon pis més centrat en els voltants de la zona. Un deu de museu. llàstima que el tinguem tan lluny de Barcelona i ho converteixi en inaccessible per les nostres escoles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada