ARSÉNICO POR COMPASIÓN

I un dia d'aquests, entremig de blockbusters, decideixo revisar la pel·lícula "Arsénico por
compasión", de l'any 1944, dirigida per Frank Capra i protagonitzada per en Cary Grant. Ostres, ostres, ostres... Tan anestesiats que estem per les pel·lícules d'avui en dia, que han de ser espectaculars, emocionants... i resulta que ens oblidem dels grans clàssics. És veritat, hi ha clàssics i clàssics, però com vaig riure! Feia molt de temps que no veia una pel·lícula que m'arrenqués tants somriures i que em deixés amb tant "bon rotllo" a sobre. Segur que més d'un deu pensar que quina tonteria, que com et pot agradar una peli de fa més de 70 anys, en blanc i negre... Però és que és brillant! Amb uns diàlegs i unes caracteritzacions que a més d'un cineasta actual li agradaria aconseguir... I sense massa gastos, perquè el 95% de la pel·lícula té lloc en un mateix decorat, i tot i això, segueix sent meravellosa.
La trama consisteix en un jove crític de teatre que s'acaba de casar, va a donar la notícia a les seves tietes, que per a què ens entenguem, serien com les Teresines, unes dones encantadores, sociables i que tothom estima. El dia es torça quan descobreix un mort a la casa, i les tietes confessen sense cap mena de remordiment que s'encarreguen d'emmetzinar senyors grans i sols per a què tinguin una mort tranquil·la enlloc de seguir sols en el món. A partir d'aquí es va embolicant amb la gent que va entrant a la casa i l'aparició sorpresa del germà del crític, desaparegut fa anys.
El text és fàcil de recrear, de manera que si enlloc de tenir una classe de nens i nenes en tingués una d'adults, ja us ben asseguro que la primera obra de teatre que faria seria una adaptació d'aquesta pel·lícula. Estic disposat a aconseguir-la per tenir-la i poder-la reveure de tant en tant, en moments d'aquells baixos, per tal de revifar una mica amb una rialla.
I alerta si trobeu algú que s'assembli a en Boris Karloff... jajajajajajaja!!!!