ENDAVANT LES ATXES

ARRIBA EL GRAN MOMENT,

D'EMPÈNYER ELS ENGRANATGES,

SOM FORTES I VALENTS

I ENDAVANT LES ATXES.

Així diu una part de la cançó Endavant les atxes, que es va convertir en la cançó de la Diada del 2016. I llegint-ho, la veig molt més apropiada per la Diada de demà.

Sí, ja som a vigílies d'un nou 11 de setembre i que darrerament anem anunciant com el darrer de tots. Home, mai s'acabaran, els onzes de setembre. Cada any serà la Diada en què recordarem els caiguts en la guerra de successió del 1714. Aaaah... que es refereix al fet de ser la darrera en què reclamarem la independència! Doncs una mica com comentava a la darrera entrada del bloc. Si és veritat, senyal que ho haurem aconseguit (déu, tots els Déus o el cosmos ens escoltin). I si és que no, ens trobarem absorbits per tal depressió i aniquilació que ja veurem com acaba tot plegat.

Però la quëstió és que a tres setmanes del referèndum ens trobem en un dels moments més importants de la història del nostre país. Per una banda, una majoria política recolzada per gran part del país per tirar endavant l'autodeterminació. I per l'altra banda, els factors ´més rancis de l'Estat espanyol disposats a impedir-ho peti qui peti. Davant les darreres accions, com la G.C. entrant en impremtes i setmanaris, està clar que arribaran fins on calgui, i que els importa "un pito" la seva imatge davant el món. D'aquí no res en Mariano es reunirà amb el Trump i segur que amb els altres del G7 per tal de tenir la seva benedicció per esclafar-nos. 

Però què passarà demà? Centenars de milers de persones es concentrarem de nou a Barcelona. Ja estan circulant advertiments sobre possibles aldarulls provocats per les forces espanyoles. En un primer moment penses que no s'atreviran, en una concentració cívica, pacífica i familiar. Però darrerament ja hem vist que això no els aturarà pas. a més, no és una cosa nova per ells. Ja fa anys que els aldarulls de la Diada, els feien els mateixos espanyols. 

Quan les manis eren més minoritàries, sempre hi havia sarau. Un servidor, havia vist i sentit amb els seus propis ulls, els encaputxats que movien els contenidors parlant en castellà. I també les imatges d'encaputxats cridant i cremant coses, i veure'ls després emmanillant gent ja que eren policies infiltrats. Si ho feien llavors, en què l'independentisme no era cap amenaça, què faran quan falten tres setmanes pel desafiament més gran dels darrers decennis? 

Uff... són motius de sobres per quedar-se a casa i deixar que passi la tempesta. Altra vegada tenim l'estratègia de la por. Doncs no, com he tancat moltes entrades d'aquest bloc: 

O ARA O MAI!

FINS EL FINAL!