JOC NET AL FUTBOL ESCOLAR

D'ençà fa unes setmanes, que l'esport extraescolar ha començat a organitzar les nostres vides en funció del partit setmanal de futbol. Fins fa poc, teníem algun partit d'exhibició, amistós, tot molt "patxangueru".
Però aquest curs ja hi ha lliga escolar. Per sort i perquè ens agrada, és una lliga on es puntua tant els jugadors, com els entrenadors, com el públic, per tal de treballar conceptes com joc net, respecte a l'adversari, a l'àrbitre, etc.
Fins aquest cap de setmana, havíem disputat 4 partits, i en tots ells, tot molt correcte. Semblava com si tothom tingués clar que això és un esport, que l'objectiu és aprendre, fer pinya, treball en grup, treballar valors... Que si es guanya bé, i que si no es guanya, també. Tot molt guai, fins que aquest dissabte vam anar a l'escola garbí d'Esplugues de Llobregat. Unes instal·lacions espectaculars, tant a nivell d'escola com de zona esportiva, classes grans, espais enormes, arbres, hort... de tot! És el que té tenir quartos per gastar... Però aquí s'acaba tot. Sembla allò de "moltes instal·lacions, però zero valors". Les famílies de l'equip local,vivien el partit com si d'una final de Champions es tractés, amb els crits, els aplaudiments, els comentaris que, tot i que no faltaven al respecte, sí que eren poc encertats tenint en compte que seien al costat de les famílies visitants.
La qüestió és que a la primera part (n'hi ha 4 de deu minuts) ja guanyaven 5 a 0. La seva eufòria era total, i gairebé se'ls escapa alguna mofa del tipus "cada vegada que xutem fem gol". Molt diferent al partit en què el nostre equip feia molts gols, i tots per dintre pregàvem perquè afluixessin i no en fessin tants. El súmmum va ser quan un parell o tres de vegades, la pilota sortia a fora, i el jugador del Garbí anava a buscar-la, i el seu entrenador els deia: "Deixeu la pilota, que la vagin a buscar ells". Increï
ble. Era el mateix entrenador que incitava als nens a perdre temps expressament. També algun pare ho va dir en veu alta.
Cal dir que nosaltres, normalment tranquils, ens sentíem bullir la sang, però en cap moment vam perdre el nord i animàvem el nostre equip sense queixes cap a ningú. Després ens queixem que els nens són d'aquesta manera o d'aquella, si som els mateixos adults qui els perverteix.
Només dos apunts per acabar. No s'entén com en aquella puntuació del públic, aquest equip del Garbí no tingui cap penalització. Sembla que és una visió massa subjectiva de l'àrbitre que hi ha en aquell partit. I segon apunt: vam remuntar i empatar el partit a 7. Genial el pam de nas amb què es van quedar.