dijous, 15 de febrer del 2018

FERDINAND

El meu primer contacte amb aquesta pel·lícula va ser a la manifestació de Brusel·les del passat desembre. Sorpresa gran quan descobreixes un autocar ple d'independentistes amb propaganda d'una pel·lícula sobre... un toro!!! Ja té nassos la cosa!! Clar que pitjor deuria ser per als ocupants del bus...
Al tornar, pocs dies després vaig descobrir el tràiler de la peli, i tot i veure alguna situació divertida, la sola visió de la cursa de braus, em feia venir esgarrifances. A continuació va venir el saber que aquest conte no era "made in Spain", que fins i tot el van censurar i que la pel·lícula era nord-americana. Tot i això, els pèls encara se'm posaven de punta imaginant-m'ho...
Tornats de vacances, arriben imputs de que és molt divertida, que si fa gràcia, que si "no es nota" el regust canyí... De manera que un dia d'aquest mes, amb el MEC, ens dirigim al cinema a veure-la (tampoc hi ha massa coses millor).
Amb tota la meva bona fe, em disposo doncs, a veure la pel·lícula del toro. "Frenadol", que en diu el MEC. Conclusió? KK. No em va agradar massa, sobretot si la comparem amb les obres mestres del cinema d'animació. Però és que fins i tot algunes pelis més aviat simples, i ximples, em semblen millors que el Ferdinand aquest.
A veure, la pel·lícula no és que estigui malament, apart de ser massa llarga. Li sobra ben bé mitja hora de metratge. El problema és que la visió de les banderes, i sobretot, l'espectacle de la "corrida" al final, a mi em feien venir ganes de vomitar. Aquella "arena" està plena d'espectadors que venen a veure com maten l'animal, i per molt que al final li perdonin la vida, (perdó per l'espòiler, però tampoc és cap sorpresa), estan allà com a públic d'un xou denigrant, fastigós i merdós. No m'agrada que presentin com a gent normal els que gaudeixen de la tortura d'un animal i ho venen com a cultura. I per això, no m'ho vaig passar bé amb la pel·lícula i no m'agrada que els nostres nens interioritzin aquesta escombraria com un fet propi, tal com pretenen els unionistes que tant ens estimen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada