CANSAMENT

Que aixequi la mà qui no tingui aquesta sensació, la de cansament, cada dia des de fa ja molts, quan escolta les notícies que parlen de la situació del país.
Personalment, em costa entendre el què passa. Aquesta situació d'ignorància per una banda, de sorpresa per l'altra, d'incredulitat i diguem-ho també, d'indignació, ens està fent molt de mal. Com pot ser que siguin incapaços d'arribar a cap acord per a tirar endavant el mandat de l'1 d'octubre? No dic de fer-lo real, que ja sabem que això costarà, sinó de que es posin d'acord per seguir caminant en aquella direcció!!
Aquesta sensació l'hem tingut ja altres vegades. i sempre ens deien: "Tranquils, que ens posem d'acord i ho fem". I era veritat, ho feien. Però cal cada vegada que hi ha un canvi d'escenari viure la mateixa història? Cal llegir i escoltar com es tiren els plats pel cap? Cal donar aquesta imatge de poca seriositat davant el món? Amb tot el què es va aconseguir, de debò ara heu de fer aquest numeret?
Remiro les imatges del dia 1; penso en la Muriel (avui que fa dos anys que va morir), i en tots els altres lluitadors del país que s'avergonyirien d'aquest espectacle; escolto les mentides dels partits polítics espanyols i els seus mitjans de comunicació; assisteixo al continu degoteig de persones pels jutjats citats a declarar. I davant de tot això, encara tenen la barra d'estar-se discutint? No tenen vergonya! Ho sento, però no en tenen. Em faig reus de veure com són incapaços de netejar-se la merda dins de casa seva que ho han d'escampar als quatre vents, davant les rialles dels nostres contraris. No , no ho entenc. I em fa molta ràbia.
Tothom diu que res tornarà a ser el mateix després de l'1 d'octubre. Així ho vull creure, que no hi ha camí de retorn. Però necessitem que els líders polítics facin el què els hem demanat. Renunciar a tot pel país. Perquè si no hi estaven disposats, no haver-se presentat. Així de clar. Si no volien arriscar-se, haver-se quedat a casa.