SOTA L'AIGUA

Per a un escriptor o escriptora, escriure una segona novel·la després que la primera fos un èxit dels sonats, ha de ser difícil. En el cas que ens ocupa, Paula Hawkins va escriure "La noia del tren", que es convertí en best-seller, sobretot gràcies al boca-orella, i només faltava el típic productor de cinema que aprofitant l'embranzida, en va comprar els drets i van filmar la pel·lícula al cap de molt poc temps (llibre el 2015, pel·lícula el 2016). Doncs molt no li va costar a l'autora, que l'any passat va publicar "Sota l'aigua".
Personalment, m'ha agradat més aquest nou llibre que no pas el primer. Manté el format d'escriure partint de les experiències d'un personatge, tal com va fer a l'anterior o com coneixem molt bé dels llibres de "Joc de trons". Però així com a La noia del tren, eren sols tres personatges els que anaven descrivint la trama, en aquest cas, la cosa s'amplia molt, superant la desena de personatges explicant-ho tot. Però la veritat és que està molt ben lligat, de manera que quan deixen el capítol en què es parla d'un personatge, enllaça amb un altre però a partir d'aquell moment, fins i tot descrivint el mateix fet des d'un altre punt de vista. Diguem que ha fet un "más difícil todavía", i se n'ha sortit molt i molt bé.
El misteri d'aquest gorg on al llarg dels anys han mort ofegades un bon grapat de dones, on es barregen diverses històries et fa estar en tensió i amb ganes de saber més i més. Els personatge, tots molt marcats, estil Stephen King, et fan tenir de seguida una idea de com són. Apareixen també fets polèmics, que lluny de voler fer safareig, també posa sobre la taula el punt de vista contrari, que et fa pensar una mica més enllà del típic prejudici i linxament del protagonista.
He anat llegint les pàgines amb ganes i ja sabem que això és bona senyal. Ha estat el segon llibre de ficció de l'any, i per ara, tots dos molt bé! Anem pel bon camí!