CONTRAATAC?

Tots tenim al cap la imatge als vagons de metro. Genet i gent asseguda, dreta, i amb els ulls clavats en el dispositiu mòbil que té a les mans. Des de fa molt temps, l'addicció al mòbil supera qualsevol altra, amb l'enorme desavantatge que suposa el fet que no se li veuen efectes nocius. Antiquat seria l'adjectiu més amable pels què veiem aquest problema com a tal, i més quan es va infiltrant amb una facilitat increïble i davant la permissivitat de molts educadors (tant família com escola) en els nostres infants i joves.
Però anem al què anàvem. Al metro, qui més qui menys està connectat. Uns miren correu, altres el whatsapp, xarxes socials, vídeos, el què sigui. Moltíssima gent no aixeca els ulls per mirar el seu voltant.
Però oh, sorpresa, des de fa uns dies, m'ha semblat veure augmentar el nombre de gent que està llegint un llibre... de paper!!! No sé. Potser ha estat casualitat. Potser han estat flors (que no fan estiu). Però almenys aquesta sensació em fa respirar alleujat pensant que no tot està perdut, almenys en el 100% de la nostra societat. La meravella va ser quan davant meu, en un seient de 4 persones, tres (tres!!) tenien un llibre entre mans!!!. I una mica més enllà se'n veien dos més. Sembla mentida que un fet tan normal sigui vist com una anomalia. Malauradament, hi ha molta més gent que ni se'n va donar, senyal que som encara inconscients del problema. Perquè sí, és un problema. A veure si la lectura de llibre normal (el digital no compta) torna al lloc que es mereix, a les nostres mans (mai més ben dit). Perquè ja ho diuen, en l'
època en que més comunicació hi ha, menys ens parlem.