dijous, 11 de gener del 2018

STAR WARS: THE LAST JEDI

Podria començar a parlar de la vuitena pel·lícula d'Star Wars (sense comptar Rogue One) dient meravelles, que si és genial, trepidant, genial, etc. Peò també vull ser honest i afirmar que he xalat molt de la peli, sí, però sobretot quan ja duia una hora assegut a la butaca.
Dura ni més ni menys que dues hores i mitja, i he vist dues pel·lícules amb ritmes diferents. Una hora ben bona al principi on passar, passen poques coses, i el ritme és més aviat lent. Però ai las! A partir de la meitat del metratge, els esdeveniments es precipiten i les escenes amb acció, ritme, emoció... es van succeint contínuament. La veritat és que si la pel·lícula fos només aquesta segona meitat, estaríem davant d'un prodigi del cinema d'aventures i ciència ficció. Recuperen aquell estil tan nostrat de la saga en què hi ha tres o quatre escenes diferents al mateix moment on es mostren tres o quatre desenllaços de la trama segons els protagonistes on es troben i en quina situació. Aquestes escenes es va alternant donant-li un ritme alt d'acció. A més, tenen lloc alguns moments que no t'esperes quan saps que hi ha una tercera part d'aquesta nova trilogia al forn. tal com han deixat la història, els guionistes tindran una feina de por per tal de donar forma al desenllaç final i que els quedi una cosa digna i creïble.
Els nous personatges han agafat la força necessària per fer-se un lloc a l'univers d'Star Wars. Tant la Rey, com el Finn, en Poe, en BB8 i també en Kylo Ren, Snooke, l'almirall... tots fan la seva feina i es guanyen el seu lloc, deixant clar que no són personatges secundaris. Tot i que no ho tenen fàcil al costat del Luke, la Leia i en Chewbacca, com tampoc amb el record d'en Han Solo i la resta... És impossible arribar al seu nivell.
En definitiva doncs, la puntuació que li dono, tot i la primera part més sossa, és d'excel·lent, sense cap mena de dubte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada