OPERACIÓ URNES

El llibre Operació urnes dels periodistes Laia Vicens i Xavier Tedó, explica tot el procés de compra, fabricació, i sobretot trasllat d'urnes arreu del món fins arribar als col·legis electorals de l'1 d'octubre. Comença presentant el personatge clau, un Lluís, que és el responsable de la compra i organització principal. a partir d'ell, es va ramificant tot el grup de persones que ho van muntant, fins ser un nombre molt important de gent que van ser fidels a dues coses: a l'objectiu final, el referèndum, i al secretisme més absolut.
Emociona llegir com persones de tot tipus van col·laborar transportant o amagant les urnes, sabent que hi havia milers de policies buscant-les. Omple d'orgull i satisfacció saber que no en van trobar ni una, però és que ni una. Tots els seus serveis d'intel·ligència, espionatge, i forces brutes en funcionament i quedant en ridícul quan aquell diumenge les urnes van anar apareixent una darrera l'altre als punts de votació. Aquest ridícul no ens l'han perdonat mai, i així estem avui en dia, encara amb presos polítics i gent citada a declarar contínuament. El grau de repressió és tan bèstia que sembla mentida que seguim fent vida normal.
Jo personalment m'he sentit orgullós de la feina discreta de tanta gent, de com se la jugaven. M'emociono pensant en com se sentien ells amb una o més urnes a casa, allà amagades. Em neguiteja quan llegia aquells moments que narren com se sentien vigilats o quan havien de canviar de plans perquè tenien policies massa a prop. M'indignava quan llegia, amb les imatges que em venien al cap, els cops de porra del dia 1. I llavors era i és quan em pregunto si després de tot el què vam viure aquell dia, podem fer com si res, podem tirar enrere i començar de nou. No pot ser. Ni oblit ni perdó. No podem seguir igual. Hem de tirar endavant, fins el final, caigui qui caigui. Hem d'anar amb el cap ben alt i seguir defensant la nostra llibertat, el nostre país, la nostra senyera, i aconseguir ser un estat independent.
No podem restar impassibles mentre seguim veient mostres d'odi, menyspreu i mentides (quantes mentides) sabent i recordant el dia 1 d'octubre. No, No ho deixarem passar. Hem de seguir lluitant. Aquest llibre va bé per refrescar memòria per si de cas algú, amb els temps actuals encara vol repensar-s'ho. El què van fer els organitzadors, des del principal fins els últims, i tots els que van patir la violència de la policia, es mereixen que seguim lluitant fins a aconseguir-ho.