MERLÍ THE END

Finalment s'ha acabat la sèrie Merlí, una de les sèries de més èxit de la història de Tv3, i que té el mèrit innegable de saber-se aturar a temps. El més típic en el món televisiu de l'actualitat i de ja fa temps, és allargar les sèries temporada rere temporada, de manera que van embolicant tant la troca que acaben perdent el seu sentit. Això els passa a sèries infumables, però també a les que, siguin considerades bones o no, tenen un punt atractiu per l'audiència.
Això és el què li ha passat a Merlí. Un professor de filosofia en un institut, que fa les classes d'una manera molt vivencial i que fa canviar els seus alumnes amb la seva implicació. Entremig, rames d'embolics amorosos de profes, de joves, de pares i mares, amanit amb tots els temes d'actualitat en el món dels joves, exceptuant segurament, un dels més importants, l'addicció a les tecnologies.
La sèrie té fans declarats i enemics acèrrims, però ha fet parlar a molta gent, i això ja és un què. Segur que a moltes classes ha servit com a punt de partida de molts debats. No, no està tan malament. És veritat que en alguns moments se'ls en va molt la pinça i exageren moltíssim, però també és el seu objectiu; no deixa de ser una ficció que busca audiència. I si per l'audiència cal exagerar alguna cosa, doncs es fa. Personalment, els claustres de les escoles no acostumen a ser com el de l'Institut Àngel Guimerà que apareix als capítols.
Així com la primera temporada va ser la sorpresa agradable de la temporada, i la segona temporada va ser més fluixa, cal dir que aquesta s'ha recuperat una mica. Sense arribar al nivell inicial, el fet que les trames s'haguessin d'anar solucionant feia que tot tingués més sentit. Les problemàtiques més treballades i no tan superficials, en general tot molt més madur. El capítol final va ser sorprenent i desil·lusionant a la vegada, però el millor per a aquesta sèrie que no deixava indiferent.
Per poc que li agradi, a en Francesc Orella segur que el cridaran pel carrer amb el nom del seu personatge més d'una vegada. Els joves, tenen camp per córrer i molts estan aprofitant l'oportunitat que els ha brindat la sèrie. Al meu gust, un dels personatges clau és el d'en Joan. Sense ser el principal, l'evolució que fa al llarg de les tres temporades és molt interessant i digne d'estudi. Molt bé. Els altres s'han mantingut sempre en una mateixa tessitura, però aquest ha passat per moltes fases, fent-se antipàtic i odiós més d'un cop i acabant al punt d'on va començar però ben canviat.
Adéu a Merlí, a veure quants cops en veurem la seva reposició en els propers estius...