MERLINADES

Les maleïdes casualitats han provocat que dins la vulgaritat que ens ofereix la televisió dia rere dia, les dues sèries que més m'interessen les facin el mateix dia gairebé a la mateixa hora. Totes dues, han coincidit en acabar temporades el mateix dilluns, aquest passat, de manera que a partir de la setmana que ve, ni una ni l'altra.
La primera en qüestió és Merlí, el professor de filosofia d'un institut de Barcelona, que va revolucionar el país quan van emetre la primera temporada el curs passat. Un professor amb una manera molt peculiar d'ensenyar i amb una facilitat bestial per generar conflictes i provocar polèmiques. Com que els catalans som tan tiquis-miquis, de seguida van sortir les veus crítiques dels professors de filosofia de veritat, parlant de la banalització d'aquesta branca. Renoi, s'ha aconseguit posar la filosofia en primer pla, és que la gent no està mai contenta!
Aquesta segona temporada ha estat més fluixa que la primera. En primer lloc, ja no tenia l'efecte sorpresa, i per tant, mantenir el nivell alt era molt difícil. En segon lloc, han volgut parlar de mil coses, i l'únic que han aconseguit és fer pinzellades de problemàtiques, sense anar massa al fons ni ser capaços de crear un debat seriós. Es presentava el problema, però s'hi passava molt per sobre, sense convertir el tema en centre d'atenció. Hi ha molts personatges, i tots ells donen lloc a conflictes dels quals se'n podria parlar, però ho liquiden tot ràpidament i no dóna temps a reflexionar. Clar que, acabant el capítol a quarts de dotze, tampoc són hores de pensar massa.
La imatge del jovent de Batxillerat que es dóna, fa que si ets pare o educador, et preocupis una mica. Ja se sap que per fer televisió s'ha d'exagerar una mica i estereotipar els personatges, però potser espanta una mica, tenint en compte que hi ha nens de 12 anys que miren la sèrie i agafen la idea de que ser jove és només sexe i sexe, no cal res més. Em sembla que n'han fet un gra massa. La crítica de tv de l'ARA, parlava de Merlí i la follosofia enlloc de la filosofia, així que no només són jo que tinc una visió retrògrada, sinó que és possible que s'hagin passat una mica amb el tema. Clar, dóna audiència, però a la primera temporada no calia i van tenir-ne més que ara.
També han volgut introduir aspectes de la societat del moment: una professora implicada a l'ANC i que semblava més preocupada d'organitzar cadenes que dels seus alumnes. Aix... I després, crítica a la concertada de forma gratuïta. A veure, per una banda normal, però potser cal les dues opinions si vols engegar un debat. No van fer falta ni dos dies per tenir les queixes de les escoles concertades. De veritat que hi ha gent que té poca feina, no?
Tot i això, m'

he divertit força amb molts capítols, he rigut i tot i que sé que una tercera temporada encara serà pitjor, espero que la facin.