dimecres, 7 de desembre del 2016

EDUCAR SENSE CRIDAR

Existeixen les modes. I actualment, en el món de l'educació n'hi ha una de molt potent, des de fa potser tres o quatre anys, que dóna molta importància a l'educació emocional. Des del moment en què es va obrir aquesta porta, que a moltes escoles i entorns ja es duia a terme, han anat apareixent diversos estils i maneres de vendre les emocions des de l'educació. I com en tots els temes, hi ha blancs i negres, un concepte força peculiar, donat que tenim clar que l'important és la riquesa de grisos que existeixen.
En el cas del llibre "Educar sense cridar", de l'Alba Castellví, intenta donar algunes pautes per mirar d'educar els fills d'una manera menys visceral i més respectuosa; en definitiva, sense crits (que no sense conflictes). Al meu parer, el llibre té dues parts, no sé si volgudes o accidentals, cosa que no vol dir que aquestes parts siguin reals, però és la sensació que m'ha donat.
A la primera part, se'n va molt cap a un dels extrems (allò que deia del blanc i negre). Es nota molt el concepte d'educació lliure flotant per allà, i com que jo no sóc sant de la seva devoció, anava passant les pàgines assentint, però sense deixar-me interpel·lar gens. Algunes idees de l'educació lliure estan bé, però se'ls en va molt la castanya, i toquen poc de peus a terra. El que és bo per a un nen, no cal que ho sigui per a tots, i ells haurien de ser els primers en saber-ho. Però ara estan de moda i aprofiten el moment que viuen.
El llibre en qüestió, i torno a dir, segons el què m'ha semblat, abandona una mica la idea de convèncer ningú de les bondats d'aquest tipus d'educació per posar exemples de situacions i possibles maneres d'afrontar-les. És en aquests moments on l'autora està més encertada, ja que sense voler ser cap dogma ni cap ordre en concret, exposa maneres de resoldre situacions que per provar-ho, no estan pas malament. És quan baixa dels núvol i parla més sobre la vida real quan se li pot treure més suc al llibre, i anotar algunes idees que poden servir força en el dia a dia de les famílies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada