OH REGINA

En poc menys d'una setmana vaig visitar dues vegades el Jove Teatre Regina per veure els Pastorets Superestel. És ben coneixedor als meus cercles que tinc una relació poc amistosa amb les diverses versions dels pastorets des de sempre. Potser és que la repetició d'un text em cansa? No crec, perquè si no, deixaria de veure aquelles pel·lícules que m'agraden tantes vegades... Potser és per la mala experiència que vaig tenir fent de patge en una representació quan feia 8è? Rebuscat, però segurament aquesta és la clau, perquè 31 anys després, encara recordo la sensació de ridícul i mala estona que vaig passar.
Malgrat tot, periòdicament vaig a veure amb l'escola (o amb el MEC, com va passar ara fa poc) la versió que en fa la companyia La Trepa. Dins la mania que li tinc al text, reconec que la versió que en fan al Regina em diverteix i em fa passar una bona estona. I per aquest motiu hi seguim anant amb l'escola.
El motiu d'aquesta entrada, no és tant la meva visió dels Pastorets sinó constatar un fet. Des de que sóc mestre, cada any ens deixem caure pel jove Teatre Regina. Cada any! I moltes vegades, les obres escollides són les de la companyia del Teatre, La Trepa. Perquè? Per fer la pilota? Doncs no. Molta gent s'apunta al carro del teatre infantil, pensant-se que amb nens de públic, qualsevol cosa es pot fer i agrada. I no és així. Justament per la meva feina, n'he vist moltes d'obres, i he de dir que les que fan els de La Trepa és del millor del país. I una de les coses que em fan posar-me nostàlgic, és el fet de que com que fa tants anys que hi anem, a gran part de l'equip artístic de la companyia els he anat veient al llarg d'aquests més de 20 anys, de manera que veig com han anat madurant i creixent alguns dels seus membres. I havent parlat poc amb ells però alguna vegada sí, és com si fossin part de la meva història com a educador, i per tant els hi tinc cert "carinyo" i respecte.
Gràcies i a seguir endavant!