ORIGEN

M'encanta aquesta sensació de buscar moments per llegir un llibre. Ja he dit moltes vegades que per saber si un llibre m'agrada o no, és veure si només el llegeixo al metro o bé per casa cada vegada que tinc cinc minuts. I en Dan Brown, amb la nova aventura d'en Robert Langdon, ho ha aconseguit.
Origen és el títol d'aquesta nova trama, que a més a més, té un al·licient espectacular. Gran part dels esdeveniments tenen lloc a Barcelona, amb els edificis de Gaudí com a protagonistes, apart d'altres elements (com Montjuïc...) Que un llibre que llegiran milers de persones, d'un autor i un protagonista famosos a tot el món, amb la possibilitat d'adaptació al cinema amb en Tom Hanks, hagi escollit la nostra ciutat és propaganda gratuïta! I la veritat és que feia pessigolletes seguir la història amb aquest rerefons. Sí, també apareix Bilbao, Madrid.. però no tant. Malauradament, i amb els temps que corren, es posa poc de manifest la cultura catalana, s'esmenta poquet al meu gust.
Sobre el llibre, ja he deixat clar que senzillament molt bé. Dinàmic, espectacular, intrigant... tots els adjectius ja coneguts a aquesta col·lecció de Dan Brown. He de dir però, que a mesura que s'acosta el final, al meu parer es va desinflant una mica. Tot té la seva lògica, és clar, però s'alenteix molt a les darreres pàgines i li manca una mica més d'espectacularitat. La sorpresa habitual de qui està darrere de tot, l'he descobert abans que es faci públic a les pàgines, tot i que no va ser fins la pàgina 500 que ho vaig començar a sospitar. Tot i això, ben resolt. És, si més no curiós, que altra vegada es repeteixi algun patró, com que al professor Langdon l'acompanya en la seva aventura una noia. Es podria parlar de certa repetició en l'esquema, però bé , tampoc molesta que sigui així, i més en aquest cas, en què el personatge femení té certes vinculacions amb la trama importants (bé, com a les altres novel·les, no?)
Aquesta vegada és la tecnologia i el nostre futur qui mana a l'argument, i fins i tot apareix el fantasma de la idea de Terminator en algun moment. Sigui com sigui, he devorat aquest llibre com no feia potser des dels temps de la trilogia de Mig rei o el darrer lliurament de Harry Potter. Però insisteixo que potser es desinfla al final, no per la part de descobrir els culpables, sinó per la resolució de la temàtica.
Un últim apunt, sobre els protagonistes secundaris: la casa reial espanyola, els franquistes, l'església, la història d'Espanya dels últims anys... Tot i que al final s'arregla una mica, durant bona part de la trama, molt ben parats no els deixa, però que gens ni mica. Antiquats, gairebé hereus de la dictadura, uffff... no deuen estar molt contents a les espanyes... Només dir que el Rei té un hereu d'uns 40 anys que es vol casar amb una dona de poble; us sona?