En aquest mateix moment estem enfilant la Ronda de Dalt per anar cap al concurs de castells. Ja és la sisena vegada (consecutiva) que hi anem, i sempre és una sensació especial. La que vas com a primera vegada, la que vas com a cap de colla, la que vas amb ganes de descarregar el 4 de 8, la que vas amb la intenció de sortir amb el cap ben alt, la que vas amb tranquil·litat de que tot anirà bé...I així fins avui, en que anem a concurs amb uns nervis com mai. I és que les ganes de descarregar el dos de vuit amb folre queden solapats per la gran il·lusió. La il·lusió de quan sentim el cap de colla diem en una actuació: "sisens amunt".
Avui, 7 d'octubre de 2012, els Castellers de la Vila de Gràcia, aquella mateixa colla que un 4 de juliol de 1997 ens sentíem dir: "Per què no us dissoleu i us ajunteu amb Barcelona"; la mateixa colla que en una actuació amb Castellers de Vilafranca desmuntava un 4 de 5 net... Aquella mateixa colla, amb moltes alegries després d'aquests fets, portem a plaça el primer castell de 9 pisos de la nostra història.
Som-hi nanos!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada